Suposa l’ús adequat i correcte de les formes gramaticals en un context determinat d’aplicació. Així, els elements lingüístics d’una llengua no tenen únicament un significat inherent i proposicional, sinó també, com ja va indicar Grice, un significat utilitari o específic del moment de parla.
La competència pragmàtica estableix una relació directa entre dos nivells: en primer lloc, la competència, i, en segon lloc, la pragmàtica.
Així, la competència podríem definir-la com la capacitat d’ús adequat de la llengua dins d’un enfocament comunicatiu.
Ser competent requereix conèixer els mecanismes explícits i implícits del funcionament estructural d’una llengua.
En termes gramaticals, suposa conèixer les formes i les funcions gramaticals de la llengua, però també l’ús adequat d’aquest.
- Component lingüístic. Coneixement dels elements que conformen els diferents nivells lingüístics d’una llengua: fonètica, fonologia, morfosintaxi, semàntica.
- Component sociolingüístic. Condicions socioculturals per utilitzar el llenguatge.
- Component pragmàtic. Ús funcional i contextual dels elements lingüístics.
D’altra banda, sobre la pragmàtica hem de dir que és la disciplina que estudia la llengua al seu context d’ús i, en general, és una perspectiva d’aproximació científica que afecta a la resta de nivells lingüístics: sintaxi, morfologia…
La pragmàtica, per exemple, estudia l’ús de determinades formes lingüístiques segons el registre d’ús; així, l’adequació al registre col·loquial explica per quin motiu podem utilitzar formes com (Home!, Anem a veure, escolta tu….), mentre que no serien adequades en un registre formal. La pragmàtica, així doncs, estudia aquestos tipus de fenòmens que només poden explicar-se en context.
Característiques que, bàsicament, defineixen la pragmàtica:
− Estudi de les regles que regeixen l’ús de la llengua.
− Anàlisi del context o situació d’ús.
− El significat dels mots en context.
− Gramaticalització.
− Funcionalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada