CMapTools GITIC

Aquest CMapTools conté tots els programes i eines utilitzades al llarg d'aquesta assignatura, GiTiC.

Conclusions GITIC

Aquesta assignatura, sense cap dubte, ha estat la meva preferida.


Estic sempre amb l'ordinador, i tot i no saber l'existència dels programes utilitzats en aquesta assignatura, fins que s'han ensenyat a classe, he sabut mourem molt bé en tots els àmbits.


He trobat molt útils força eines i programes ensenyats, com per exemple el CMapTools, que no només l'he utilitzat per GiTiC, sinó també per COED, per preparar-me bé presentacions, i evidentment per territori.


Un altre eina molt útil és el Prezi, una forma molt original i fàcil de crear presentacions, en les que m'he sentit molt còmode creant-ne.


Les eines de google, trobo que són molt interessants però que no estan del tot desenvolupats, es a dir, crec que alguns són una mica complexes i això caldria canviar-ho.


Però a banda de tots aquests programes i eines, l'eina estrella per mi ha estat sens dubte el Bloc, i m'estic plantejant utilitzar-lo com a lloc on penjar-hi tots els apunts de les assignatures del quatrimestre que be, ja que les puc consultar sempre que vulgui, i com normalment prenc apunts amb ordinador, serà un lloc segur on guardar-los, ja que només els podré consultar jo i si passa algun problema amb l'ordinador se que els tinc allà.

Conclusions COED

Per finalitzar la part del bloc de COED, m’agradaria expressar, tot el que ha suposat per mi aquesta assignatura, esmentant també les tres entrades que m’hagin agradat més.

Aquesta assignatura, m’ha ajudat a perdre la por de sortir a davant de la classe a donar la meva opinió, o a presentar un treball. Però a més a més, ara a nivell més conceptual, m’ha ensenyat a fer-ho i a fer-ho bé.

Les coses que m'ha aportat no només em poden servir per la meva futura professió, com han fet a les altres assignatures, sinó que m’ha aportat més confiança amb mi mateixa alhora de parlar amb l’altre gent i a l’hora de tenir les idees mes clares.

Per finalitzar, m'agradaria comentar que l'activitat que més m'ha agradat ha estat la recitació del poema. Ja que m'encantava el poema que havia escollit, i tot i estar nerviosa abans de recitar-lo, un cop allà, davant de tothom vaig sentir-me molt còmode i amb ganes de repetir-ho les vegades que fes falta.

Resum vídeo Videojocs

Buscant informació sobre el vídeo, he trobat molt interessant aquest resum.

L'entrevista extreta del programa Xarxes de TVE i presentada per Eduardo Punset se centra en Marc Prensky. L'objectiu de l'entrevista és presentar quines han de ser les competències i habilitats que han d'adquirir els nens d'avui per accedir al mercat laboral del futur. D'aquí a uns anys el model d'ocupació estarà més centrat en l'especialització, en la flexibilitat d'horaris, els treballadors seran autònoms o independents (tipus freelance), es treballarà en xarxes distribuïdes i es valorarà l'experiència personal i professional.

L'ús dels videojocs sembla fonamental per aconseguir habilitats necessàries en el futur perquè potencien l'ús de la tecnologia i responen als reptes de la globalització que seran característiques de l'ocupació del futur. Mitjançant la interacció en els videojocs sembla possible ser polivalent i adaptar-se a diferents reptes, a ser compromesos, a treballar en equip, a tenir dots de lideratge, a gestionar l'estrès ia ser innovador. Totes aquestes qualitats seran molt valorades en el futur.

Totes aquestes qüestions es posen sobre la taula en aquesta entrevista realitzada per aquest gran divulgador que és Eduard Punset i que obté precises respostes de Marc Prensky. L'entrevista s'enriqueix amb altres reportatges, com la intervenció de Prensky al Global Education Forum i les valoracions i opinions d'altres experts.

El vídeo explica i detalla les característiques dels nadius digitals i dels immigrants digitals. Si els primers són els nostres fills els segons som els que hem anat utilitzant la tecnologia integrant-la en les nostres vides i fent ús d'ella en el treball i en el lleure. 'Educació haurà de evolucionar i adaptar-se per cridar l'atenció, la passió i l'interès dels nens i sobretot per motivar-los i també per aprofitar la seva tremenda capacitat d'aprenentatge com demostren quan es llancen a utilitzar, amb èxit, els videojocs en consoles o ordinadors .

Contingut de l'entrevista

INTRODUCCIÓ

Que l’educació necessita una revolució ningú ho dubta.

Les innovacions que viurà el mon educatiu, acabarà desmuntant tot el sistema educatiu que avui en dia forma els ciutadans en les escoles i instituts.

Seran eines valuoses per transmetre noves habilitats als joves. Ja que són els que verdaderament ho necessiten per arribar a la vida laboral i desenvolupar-se socialment en entorns canviants.

Marc, expert en l’educació del futur, un home trencador i creatiu en l’empresa de transformar les aules i els sistemes educatius actuals.

Els nens d’avui en dia, són diferents del que eren els grans ara, per això no hi ha cap mena de dubte que l’hem de transformar, hem de canviar el sistema educatiu. Un sistema educatiu no pot estar caducat per reproduir el passat, sinó que té que ser un sistema que permeti als nens del futur, aconseguir la feina que busquen, i que ara no troben.

Una de les coses que veurem en aquest programa és que per aconseguir això no fa falta demanar noves habilitats, noves competències, però si, conèixer els ordinadors i els videojocs molt millor del que coneixien la gent gran d’ara, i aprendre a treballar en equip sabent gestionar les emocions bàsiques i universals amb les que venim al món.

Entrevista

Marc Prensky, comença explicant que el que els hi crida l’atenció als adults, no és el que crida l’atenció als joves. Ell es centra en com els professors poden aconseguir que els seus alumnes estiguin més implicats en seu propi aprenentatge. En quin és el paper del professor en l’aula del segle XXI, i quina és la funció de la tecnologia en el procés d’aprenentatge del segle XXI.

Eduard:  Ets famós per moltes coses, però una que la gent no oblidarà mai, és que un dia se’t va ocórrer dir que els ordinadors i els videojocs no són tant dolents com es diu. 

Per què no ho expliques a la nostra audiència,  por què estic segur que molts tenen sentiments negatius en relació els ordinadors i els videojocs.

Marc:  El problema és que la majoria de la gent que pensa així, no és aficionat als videojocs. Per tant que no té cap coneixement directe, i simplement escolta el que diu la premsa. La premsa ha sigut nefasta, per què insisteixen en tot lo dolent que té i s’inventen una gran història dient per què és dolent. No escriuen sobre les coses positives, així, l’opinió pública, té una idea totalment oposada a la realitat. Creuen que els perills són grans i els beneficis escassos, però en realitat és el contrari.

Informació

Els videojocs són una forma de divertir-nos que ens proporciona alegria i plaer. Donen intensitat a la nostre vida, ens absorbeixen i enreden, per què ens impliquen apassionadament. 

Els videojocs són conflicte, competició, reptes i oposició. Però tenen regles el qual ens proporciona estructura, disciplina, i uns objectius que ens doten de motivació. D’aquesta manera, sense adonar-nos-en ens presenta els resultats i les conseqüències dels nostres actes, ajudant-nos a aprendre, sense aprendre, per la pràctica i la repetició. La recompensa és passar de nivell.

Els videojocs són interactius, amb ells fem coses com ara: córrer, ballar, jugar a tenis..i a vegades ens ensenyen a cooperar amb ela altres que entren a formar part del nostre grup social. Ens ajuden a desenvolupar la nostre creativitats i enginy, amb proves per resoldre o amb problemes d’estratègia. I quan l’historia ens toca l’emoció, això ens garanteix que no oblidarem lo après.

Entrevista

Marc:  Els que ara tenen trenta anys, i quan eren petits jugaven amb videojocs, sembla que són millors metges, millors professionals. Hi ha estudis que ho confirmen científicament.

Són millors músics, millors constructors de muntanyes russes, millors homes de negocis, millors empresaris,..i la raó és que els videojocs t’ensenyen a assumir riscos, a aprendre actuar a partir d’un feedback, a aprendre a trobar bones solucions,..aquest tipus de coses que després transmetem a totes les professions.

Eduard:  Els que juguen amb ordinadors i videojocs, semblen reservats, em pregunto si d’alguna manera podem aprendre a coneixels  millor. Dit d’una altre manera, si podem utilitzar els ordinadors i els videojocs per relacionar-nos millor amb ells.

Marc:  És una cosa que durant molt temps no hem fet. Crec que va ser una oportunitat perduda, sempre ho he pensat.

Aconseguir que els pares i els fills juguin junts en el mateix joc, cada un amb diferents habilitats adaptades a la seva edat.

Comencem una mica amb la wii, els de Nintendo, van treure la wii amb un joc que puguessin jugar junts avis, pares, i fills.

Crec sincerament que tens tota la raó, és el què hauria de passar.

Informació

Imma Martín:  Un dels avantatges dels videojocs, és que són atractius, i l’ imatge capta l’atenció del nen i de l’adult que va a jugar.

Els videojocs cada vegada són més realistes, les imatges i la qualitat és més bona. Fa més fàcil endinsar-se en un món imaginari i desenvolupar-te en ell.

Com que són divertits, agraden, i el repte que se’t planteja, tel poses al teu nivell, és a dir, tel personalitzes al teu gust, això fa que realment la capacitat de paciència o de tossuderia per resoldre un repte, s’incrementi molt més que en algun altre tipus joc més avorrit que els abandonaries abans.

També permeten la comunicació entre nens i nenes que estan lluny,que no es veuen i que per tant a vegades és l’única manera de jugar amb els altres, ja que avui en dia el nens els hi costa més poder-se trobar per jugar. El videojoc et permet un espai temps, on pots jugar amb altre gent encara que no els tinguis a prop.

Els nens es trobaran que just allò que estan aprenent al col·legi, és amb el que se’ls proposa jugar, però a més no jugar solament repetint activitats com ara els mini exercicis per dir-ho d’alguna manera, sinó que se’ls permet entrar en un món virtual a les illes de Naraba, a on se’ls posa una sèrie de missions, una sèrie de reptes, i per tal de superar aquests reptes has de saber una sèrie de coses. Si no les saps has de saber buscar aquella informació, a qui preguntar-ho, o sinó simplement has d’utilitzar una sèrie de competències per poder desenvolupar-les. Tot això ho has de fer amb els valors que diem sempre, civisme, solidaritat, d’entendre a l’altre, empatia, tolerància de paciència, comprensió. Tots aquests valors els has de posar en marxa per superar els reptes que se’t proposen en aquesta franja d’edats, de quatre a vuit anys.

El joc és una cosa una mica màgica. Quan un nen que juga interpreta o veu massa clar que tu, l’adult, vols intentar treure un benefici o un aprenentatge d’ aquell propi joc, el joc és com si desapareixes. El joc necessita que et sentis lliure, un marge d’error, col·locar-te en una posició psicològica on et sentis lliure per crear, i lliure per equivocar-te. En la mesura que veus que un ull t’està controlant, el joc es reprimeix.

Entrevista

Eduard:  Hi ha una cosa, que tu li dius “els natius digitals” i “els immigrants digitals”. Vol dir que van néixer amb els videojocs?

Es calcula que aquests nens, passen més o menys 5.000 hores llegint al llarg de la seva vida, i potser unes 10.000 jugant amb videojocs.

La xifra de la nostra generació indica alguna cosa totalment diferents, veritat? Té això algun significat o suposa algun resultat concret per el nostre futur professional?

Marc: Bé, jo he fet aquests càlculs que són aproximats, però si que és veritat que les conseqüències són moltes.

Llegir comporta que hi hagi una història, una lògica, mentre que els videojocs ens parlen d’interacció, respostes ràpides, i resolució de problemes. És important que els pares entenguin això, un videojoc no és més que un gran problema que costa 50 euros.

Els nens, els hi agrada resoldre aquests problemes, s’ho passen bé. En canvi si aquests problemes se’ls i plantegessin al col·legi, els pares estarien encantats. Pot ser que els nens inverteixin mesos o una hora en resoldre el problema, però quan o aconsegueixen, els hauríem de felicitar, en ves de dir-los  que deixin de jugar.

Informació

Alfonso Fernández:  Un nen “natiu digital”, se’n diu del nen que ha crescut envoltat de certs elements tecnològics. Poden ser tant equips d’àudio, iphones, ordinadors portàtils..., tota aquesta tecnologia que per nosaltres ja és comú tant en les nostres coses com en el col·legi. En els nens d’avui en dia no els hi a suposat una nova incorporació, han nascut envoltats d’això.

Jo poso sempre un exemple, abans quan compraves un aparell electrònic, el primer que feies era treure el llibre d’instruccions i llegir-lo. Ara qualsevol alumne dels meus, treu qualsevol dispositiu electrònic d’una caixa, i automàticament el posa en marxa.

Bé, jo crec que la diferència principal en el que se’n diu un natiu digital, i una persona d’una altre generació anterior, és que s’ha incorporat en les tecnologies a la seva vida, posteriorment. Per això, aquella tecnologia, l’assumirà o la farà seva amb una major dificultat, per què és desconeguda i a més necessita crear la necessitat de donar-li ús, és a dir, nosaltres abans teníem un telèfon a casa, era l’únic telèfon que teníem, i a més estava enganxat a un cable. Quan van aparèixer els primers telèfons mòbils hi havia gent a favor, que creien que el necessitarien, i gent en contra. Avui la majoria de la població té un telèfon mòbil.

Abans et podies platejar si per la teva feina, utilitzaries un ordinador o no. Ara un percentatge molt gran de la població, utilitza els ordinadors. I ningú es pregunta si el necessita o no. S’han anat incorporant aquests mitjans a base de crear una necessitat prèvia. Això ha suposat un gran esforç perquè han necessitat un aprenentatge a posteriori per manejar aquests dispositius.

Els hi pregunten a uns estudiants, si podrien viure sense els aparella electrònics, i tots diuen que no, que ho necessiten per quedar amb els amics.

Entrevista

Eduard:  Experiències diverses, comporten estructures cerebrals diferents? I que l’estructura cerebral d’alguna persona que ha crescut amb els videojocs, és diferent del que no ho ha fet?

Marc:  Bé, sense cap mena de dubte, és veritat el que dius, però el que encara no sabem, és com i què significa. Fins avui, els coneixements que tenim sobre el cervell, són molt escassos en aquest camp. El que si que sabem, és que independentment de quines siguin les experiències viscudes, influeixen en el nostre cervell. Així com els músics tenen cerebels de major grandària, si repetim una cosa una i altre vegada, aquesta repetició, influirà en la capacitat de fer-ho.

Els aficionats als videojocs solen tenir més visió perifèrica, mostren una major concentració, una major concentració visual i potser tenen més habilitats per la resolució de problemes, no ho sabem.

Eduard:  Es tendeix a dir que els “natius digitals” tenen varies pantalles, les de vídeo, les del telèfon, les de l’ordinador,... i que són incapaços de mantenir l’atenció, no saben concentrar-se en un únic problema. Què opines sobre aquesta opinió? És verdadera, és errònia? Per què passa?

Marc:  No crec, penso que es pot donar diferents respostes a aquesta pregunta, crec que no és una pregunta fàcil.

En primer lloc, el més important per una persona jove, igual que per una persona gran, és l’atenció. La gent que presta atenció a moltes coses a la vegada, ha aprés a dividir la seva atenció, i per això comenten que no necessiten concentrar-se únicament amb una cosa, perquè ho poden fer igualment.

Hem portat a terme diferents experiments sobre aquest sentit, un de famós, és aquest. Hi ha uns nens que miren la Tv sols, es tracta de nens petits, i uns altres que també miren la Tv, però alhora estan davant d’un videojoc. Els nens que estan davant del videojoc, hi estan jugant, però igual que els altres, saben perfectament el que està passant a la Tv. Això és cert, per què la majoria de les coses no necessitem tota la nostra atenció. El que requereix tota la nostra atenció, és el temps o les urgències, per què es produeix una gran descàrrega d’adrenalina, i l’adrenalina ens exigeix que ens concentrem.

La majoria de gent, pot estar llegint varis llibres a la vegada, fent així diferents coses a la vegada. Pots estar pensar en diverses coses simultàniament, potser escoltar música, o pots conduir escoltant la radio, moltes coses.

El nostre cervell és molt poderós i crec que és una idea molt equivocada pensar que ens tenim que centrar únicament amb una cosa.

En una escola tradicional, les coses eren molt més uniformes, molt més dirigides i pautades des del principi del dia, fina al final. L’ incorporació de la tecnologia, el que ha permès, ha estat una atenció a la diversitat enorme, en l’aprenentatge dins l’aula, de tal manera que pots tenir un alumne o un grup d’alumnes realitzant una activitat, i un altre grup, realitzant-ne una altre. Fent així que cada un estigui aprenent una cosa diferent en aquell moment.

La tecnologia ens ajuda a saber cooperar amb els demés, a accedir a la informació, a realitzar les teves pròpies presentacions, els teus propis dissenys, o bé ens serveix de suport per aprendre idiomes o llegir.

La tecnologia és part del nostre món i del món del treball. Per això, l’educació té que adaptar-se a les necessitats futures d’aquests alumnes.

Els alumnes pensen que si no saps utilitzar un ordinador, poques coses podràs fer. Pots aprendre a fer-lo servir i les diferents opcions que tens amb Internet i amb l’ordinador.

És evident que existeixen riscos per això l’alumne té que aprendre a responsabilitzar-se del seu propi aprenentatge, de les seves limitacions i els seus punts forts així com problemes que tenen aquests i altres tecnologies.

Informació

Jordi Ros:  Podríem estar parlant de perills que hi ha a Internet, perilla a la hora de mostrar dades personals o la teva intimitat, perills alhora que també aquest Internet et faci perdre la visió de la realitat. Per això, el que tenim que ensenyar als nens, per què Internet no desapareixerà, és ensenyar a adaptar-los i a utilitzar-ho adequadament.

El canvi que està demanant l’educació ha de ser realista, adaptat al moment actual.

Alfonso Fernández:  Necessitem pensar en un canvi amb el sentit de crear un nou projecte pedagògic diferent que ens permeti l’aplicació de la tecnologia en aquesta ensenyança individualitzada. En aquesta aparició de noves emocions, en el  treball de les intel·ligències múltiples, no podem treballar amb un mètode del segle XIX en aules del segle XX. El gran repte és format i preparar els nostres alumnes, probablement per professions que encara no coneixem.

Entrevista

Eduard:  Vas escriure alguna cosa com..un estudiant que no prestava atenció, no era un problema de dèficit d’atenció, sinó que simplement que l’estudiant no escultava. Què volies dir exactament?

Marc:  No és que els nens no puguin prestar atenció, sinó que la gent s’equivoca quan els culpa de no ser capaços d’estar atents durant una bona estona. El que passa és que els nens decideixen no prestar atenció.

Si reuneixes un grup de nens que tu creus que els costa estar atents a l’escola, i en canvi els col·loques davant d’una pel·lícula que els hi interessi durant tres hores, la miraran i estaran atentes durant les tres hores. Passa el mateix que en un videojoc o en qualsevol cosa que els resulti atractiu. Però els costa estar atents quan es tracta d’aprendre de la manera tradicional.

Molts nois diuen que quan van al col·legi i entren a l’edifici, han de desaccelerar, i no es refereixen als aparella que porten, sinó al cervell. És a dir que poden fer coses molt més poderoses a fora del col·legi que a dins.

Porten amb ells eines molt potents, volen que la seva educació els permeti no només utilitzar aquelles eines sinó fer-ho de veritat, alguna cosa molt diferent del que escoltem a dir sobre que és important amb educació.

Els nens el que volen és tenir poder, des de poder influir en els resultats d’un programa, fins a poder votar, sabent que poden influir en la política d’un país.

Eduard: Com és possible que els nens estiguin tantes hores amb els videojocs i jugant amb l’ordinador?, és perquè obtenen alguna cosa a canvi? Estan immensos en el flux,  que diuen els psicòlegs? És per què els hi agrada la interacció social? Per què és el que més els hi agrada?

Marc:  Per què és la època en la que vivim. Un amic meu acostumava a dir que tens que viure el teu temps, i vivim en una era de pantalles. Avui en dia moltes de les coses que els interessa, succeeixen en pantalles, grans o petites.

Va haver un temps que la gent es queixava per què els nens es posaven a llegir llibres i no aixecaven la vista. Per què passaven els dies entre llibres, es preguntaven. Ara a la gent li encantaria tornar a aquella època.

Jo crec que és normal que es passin tantes hores jugant a videojocs ja que és on radica l’acció. És en les pantalles on estan succeint les coses interessants en els nostres dies. Per això penso que és normal que els nens mirin al seu voltant i vagin el que és interessant.

El deure de les escoles, segons la meva opinió, és motivar als nens. Aquest és el motiu pel qual no desapareixen els professors, és la raó per la que no perdran la seva feina, ja que molts els preocupa. El seu treball és donar-los llum.

Tenen els nostres fills  trastorn per dèficit d’atenció? Els nens diuen que ells no tenen dèficit d’atenció, simplement que no escoltaven. Els irritem, fan comèdia, es pugen per les parets. Pensem que alguna cosa va malament però l’única cosa que hi ha negativa, és que no em despertat el seu interès. I com ho fem? Com encenem els llums per aquests nens? Jo crec que la millor forma, és amb allò que els apassiona, i crec que així tota la mala premsa entorn els nostres fills, la veurem amb uns altres ulls.

Us donaré una nova metàfora:

Els nens coets, van ràpid, es llencen a llocs desconeguts, difícils de controlar, necessiten ser programats adequadament, combustible adequat, bons pilots, i potser necessiten alguns retocs durant el viatge, però tenen un enorme potencial. Tots els nens el tenen, i és el que em de descobrir.

El que més m’agrada d’aquesta metàfora, és que si els estudiants són coets especials. En que és converteixen els educadors? En especialistes en coets. És més difícil fer de mestre que de científic, per què els coets segueixen les lleis de la física i els nens no.

Les eines estan canviant. Els professors són una eina per educar els nostres fills, però em de ser eines del segle XXI.

La nostra funció està canviant per què no només els hem de preparar per els exàmens, sinó que els em de preparar per un futur desconegut. No només em de preparar els nostres alumnes per què es graduïn i vagin a la universitat. Tenim que ajudar-los a descobrir les seves passions. Hem d’ensenyar-los a viure en el món del futur, on la majoria de la informació no es transmetrà per escrit. Hem de deixar de ser el professor, el controlador, el director de l’aula, per ser l’entrenador, el guia i el company.

DESCOBRIMENTS

Amb aquesta entrevista hem descobert que poden transformar l’estructura cerebral dels joves mitjançant una nova educació, sempre i quan ho fem abans que el nen arribi als vuit anys, ja que després ja seria quasi impossible.

Videojocs

Despres d'haver mirat el vídeo del bloc de GITIC, que ens parla dels videojocs, he pogut observar que parla de tres apartats: les persones, els videojocs i l'educació.

A partir d'això he elaborat un CMapTools de cada apartat.

Aquest primer fa referència a les persones.

Aquest segon fa referència a l'àmbit del joc.

Finalment, aquest tecer i últim fa referència a l'educació.

Eduard Punset entrevista a Marc Prensky

Competència pragmàtica

Suposa l’ús adequat i correcte de les formes gramaticals en un context determinat d’aplicació. Així, els elements lingüístics d’una llengua no tenen únicament un significat inherent i proposicional, sinó també, com ja va indicar Grice, un significat utilitari o específic del moment de parla.

La competència pragmàtica estableix una relació directa entre dos nivells: en primer lloc, la competència, i, en segon lloc, la pragmàtica.

Així, la competència podríem definir-la com la capacitat d’ús adequat de la llengua dins d’un enfocament comunicatiu.

Ser competent requereix conèixer els mecanismes explícits i implícits del funcionament estructural d’una llengua.

En termes gramaticals, suposa conèixer les formes i les funcions gramaticals de la llengua, però també l’ús adequat d’aquest.

- Component lingüístic. Coneixement dels elements que conformen els diferents nivells lingüístics d’una llengua: fonètica, fonologia, morfosintaxi, semàntica.

- Component sociolingüístic. Condicions socioculturals per utilitzar el llenguatge.

- Component pragmàtic. Ús funcional i contextual dels elements lingüístics.

D’altra banda, sobre la pragmàtica hem de dir que és la disciplina que estudia la llengua al seu context d’ús i, en general, és una perspectiva d’aproximació científica que afecta a la resta de nivells lingüístics: sintaxi, morfologia…

La pragmàtica, per exemple, estudia l’ús de determinades formes lingüístiques segons el registre d’ús; així, l’adequació al registre col·loquial explica per quin motiu podem utilitzar formes com (Home!, Anem a veure, escolta tu….), mentre que no serien adequades en un registre formal. La pragmàtica, així doncs, estudia aquestos tipus de fenòmens que només poden explicar-se en context.

Característiques que, bàsicament, defineixen la pragmàtica:

− Estudi de les regles que regeixen l’ús de la llengua.

− Anàlisi del context o situació d’ús.

− El significat dels mots en context.

− Gramaticalització.

− Funcionalitat.

Competència comunicativa

És la capacitat d'entendre, elaborar i interpretar els diversos esdeveniments comunicatius, tenint en compte no només el seu significat explícit o literal, el que es diu, sinó també les implicacions, el sentit implícit o intencional, el que l'emissor vol dir o el que el destinatari vol entendre.

El terme es refereix a les regles socials, culturals i psicològiques que determinen l'ús particular del llenguatge en un moment donat.

La competència comunicativa és l'habilitat del que utilitza la llengua per negociar, intercanviar i interpretar significats amb una manera d'actuació adequat

LA CONVERSACIÓ

Una conversa és un diàleg entre dues o més persones.

S'estableix una comunicació a través del llenguatge parlat (per telèfon, per exemple) o escrit (en una sala de xat). És una interacció en la qual els interlocutors contribueixen a la construcció d'un text, a diferència del monòleg, on el control de la construcció el té només un. Per això s'assenyala el seu caràcter dialogar. Però, no ho fan al mateix temps sinó que cadascú té el seu torn de parla.

La conversa pot girar al voltant d'un o molts temes i està condicionada pel context. En una situació informal aquests poden variar amb facilitat i sense prèvia organització. Els dialogants poden expressar el seu punt de vista i discutir. En canvi en altres, les possibilitats esmentades poden estar limitades per un o dos actors.

INTERACCIONS ORALS

SIMULACIÓ

És una tècnica que consisteix a fer creure alguna cosa que no és veritat. Simular és representar alguna situació fingint o imitant a algun personatge. a simular, es deixa de ser un mateix per convertir-se en el personatge que s'estigui presentant.

DISCUSSIÓ

La discussió és el més difícil de redactar, encara que els resultats obtinguts siguin vàlids i molt interessants, si la discussió està redactada de manera deficient, això afectarà seriosament i treball. Usualment quan s'arriba a aquesta part del treball, l'investigador sol estar una mica cansat per això és important prendre aquesta part del treball amb tranquil.litat. La discussió dels resultats és senzillament entrellaça les dades i resultats que es van trobar en la investigació amb les dades o informació de la base teòrica i els antecedents.

TÈCNIQUES GRUPALS

FÒRUM

Són un tipus de reunió on diferents persones conversen al voltant d'un tema d'interès comú. És, essencialment, una tècnica de comunicació oral, realitzada en grups, amb base a un contingut d'interès general que generi una "discussió".

TAULA RODONA

La taula rodona està constituïda per un grup de persones que es reuneixen per estudiar un assumpte o problema determinat. L'estudi d'aquest assumpte es realitza exclusivament mitjançant la discussió. Aquesta activitat està basada integralment en la discussió. No es tracta llavors que cada un dels integrants del grup pronunciï un discurs, sinó que escolti els punts de vista dels altres i els discuteixi fins posar-se d'acord en una cosa positiva, per a deduir unes recomanacions o acords.

EL DEBAT

És un acte propi de la comunicació humana que consisteix en la discussió sobre un tema polèmic-anomenat premissa o moció-entre dos o més grups de persones. És de caràcter argumentatiu, i és guiat per un moderador. Els debats no els guanya necessàriament qui té la raó, sinó qui sap sostenir millor les seves idees.

SEMINARI

És una reunió especialitzada que té naturalesa tècnica i acadèmica que té per objecte realitzar un estudi profund de determinades matèries amb un tractament que requereix una interactivitat entre els especialistes.

El seminari és un grup d'aprenentatge actiu, ja que els participants no reben la informació ja elaborada, com convencionalment es fa, sinó que la busquen, la indaguen pels seus propis mitjans en un ambient de recíproca col·laboració.

És una forma de docència i de recerca al mateix temps. Es diferencia clarament de la classe magistral, en la qual l'activitat se centra en la docència-aprenentatge. En el seminari, l'alumne segueix sent deixeble, però comença a ser ell mateix professor. L'execució d'un seminari exercita els estudiants en l'estudi personal i d'equip, els familiaritza amb mitjans de recerca i reflexió, i els exercita en el mètode filosòfic.

PANELL

És una reunió d'un grup d'experts per abordar un tema determinat. Els expositors proporcionen diferents vores del tema. El públic té dret a realitzar preguntes. Quan els expositors debaten entre si diferents punts de vista sobre el tema en qüestió, es converteix el panell en una Taula Rodona. L’únic que a la taula rodona tothom està al mateix nivell en un panell no, ja que els experts són més especialitzats que els observadors. Després llavors la taula rodona inevitablement inclou discussions i polèmiques.

Recitació poema

AMOR PETIT

De quin estel t'has despenjat, amor petit...?

Com has sabut guarir l'escletxa gran,

que m'han obert al pit?

On has collit aquest perfum,

que m'ha envaït els cinc sentits

si no és abril,

si no és abril,

amor petit.

On has desat els teus juguets

i els mitjons blancs de fil...?

De quina lluna has pres l'argent,

que dus entre els teus dits...?

I dius que amb mi vols fer-te gran,

i quan t'escolto em faig petit.

No corris tant,

no corris tant,

però corre amb mi.

                                 Joan Isaac

Descarregar Google Chrome

Cerquem en el nostre navegador la paraula Google Chrome, cliquem a l'enllaç i ens apareix aixó:

 Seguidament cliquem a "baixa google chrome"

Per poder-ho fer haurem d'acceptar les condicions d'ús.

 Un cop acceptat, se'ns comença a descarregar.

Un cop descarregat ens apareix aquesta finestra, on hem d'arrossegar l'icona a la carpeta d'Aplicacions

La col·loquem al menú i l'obrim.

Ens pregunta si realment volem obrir-ho, per motius de seguretat, acceptem i endevant

Seleccionem el navegador que volem utilitzar, en aquest cas Google.

Seleccionem les tasques que volem que fagi

I ja el tenim descarregat

Per saber una mica com va tenim aquí una introducció sobre els aventatges d'aquest navegador.

I per saber una mica com va, cliqueu aquí, a article d'ajuda.

Google Chrome, contingut

Google Chrome és el nou navegador de Google.

Primer de tot, amb aquest vídeo vull deixar clar que és un navegador.




Aquest altre vídeo és una presentació del navegador.

Velocitat

Google Chrome s'ha dissenyat per ser ràpid en tots els aspectes possibles: és ràpid d'iniciar des de l'escriptori, carrega les pàgines web en un tres i no res i executa les aplicacions web complexes amb gran rapidesa.

• Inici ràpid
• Ràpid en carregar pàgines web
• Ràpid en executar aplicacions web
• Ràpid en cercar i navegar

Senzillesa

La finestra del navegador de Google Chrome és més eficient, polida i senzilla.

Google Chrome també inclou funcions que s'han dissenyat per proporcionar eficiència i facilitat d'ús. Per exemple, podeu cercar i navegar des del mateix quadre i organitzar les pestanyes com més us convingui, d'una manera ràpida i fàcil.

Seguretat

Google Chrome s'ha dissenyat per proporcionar més seguretat al web mitjançant una protecció incorporada contra programes maliciosos i pesca, actualitzacions automàtiques per garantir que el navegador estigui actualitzat amb les darreres actualitzacions de seguretat i molt més. 

Territori

Els perills del Facebook on Prezi

Elsa Punset

El dijous 9 de desembre de 2010, al programa "El Hormiguero" de la cadena de televisió Cuatro, Elsa Punset ens ha parlat de com parlar en públic. 

Elsa Punset és filla d'Eduard Punset, un jurista, escriptor, economista i divulgador cíentific.

Ella és llicenciada en Filosofia i Lletres i Màster en Humanitats per la Universitat d'Oxfors, a Anglaterra, Màster de Periodisme per la Univesitat Aurònoma de Madrid. 

Els seus àmbits d'interès es centren en l'aplicació de la intel·ligència emocional, presa de decisions i processos d'aprenentatge en nens i adults.

Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació i imparteix conferències i tallers sobre intel·ligència emocional en diversos àmbits , socials i educatius.

Com acabo de dir, participa en mitjans de comunicació, normalment apareix al programa "El Hormiguero" de la cadena de televisió Cuatro molt sovint, i sempre parla de temes relacionats amb l'autoajuda, per exemple com tenir bona sort, com donar una abraçada de veritat, el perquè ens costa tant canviar d'opinió, etc. És força interessant escoltar com parla, crec que és un bon exemple d'un bon comunicador, ja que explica clarament aquelles coses, que semblen i són difícils, però ella t'ho fa entendre com si fos la cosa més fàcil del món.

Aquí adjunto un petit fragment sobre la seva petita intervenció en el programa.

Anuncis

Hem vist quatre anuncis de televisió alguns força antics, d'altres no, i hem comentat les intencions que tenen.

GOLF

L'anunci ens esta venen seguretat i confiança com a gran valor, pots desconfiar de tot menys del teu cotxe. 
Esta igualant el cotxe amb un dels grans valors de l’ésser humà, es a dir, la confiança. Perquè tots necessitem alguna cosa en que confiar a la vida.

GALERIAS

Aquest anunci ens presenta la moda el proper curs, i ens indica que la roba que porten li durarà tot el curs.

Ho fa amb imatges divertides i esbojarrades de l’escola, nens eufòrics, espitosos, alegres, que fan malifetes, que transmeten alegria.

Influeix molt la música, la llum i com es mou la càmera.

La llum surt mes clara quan fan la malifeta i a mesura que avança el vídeo va havent-hi més llum. Els colors que transmet la llum són colors molt càlids, tirant a groguencs, cosa que ens indica que és a la tarda. 

La música transmet alegria, amb un missatge de: gloria, gloria aquestes bretolades.

Pel que fa la càmera quan va a càmera lenta fa una exaltació, tot pren més rellevància, tot és magnifica, i donen importància a les malifetes dels nens.

BARBIE "colònia Barbie aventura"

Explica una historia on un nen està assegut a una escala dient-li al seu gos que no l'abandonarà, mentre li diu passa una nena amb la colònia de la Barbie i el nen parlant-li al gos s'aixeca i s'envà darrere d'ella.
Els destinataris són directament els nens, a partir de la sensibilització fan que les nenes se la vulguin comprar. Indica que les nenes han de ser presumides, maques i agradar. 
També un altre aspecte és que el nen està assegut i espera a que la nena passi i ell la conquisti, es a dir, el nen ha d’anar al darrera de la nena.

SEAT ALTEA



Amb aquesta activitat feta a classe em fa pensar que hem d’estar atents a aquestes subtileses per tal d’estar alfabetitzat (capacitat de reflexió i critica, que es a partir de l’anàlisi).

OETI

Fent referència a l'entrada anterior de Guillermo Orozco al fòrum mundial de la televisió infantil, cercant informació sobre aquest he trobat que existeix un Observatori Europeu de la Televisió Infantil.

Qui són?

L’Observatori Europeu de la Televisió Infantil (OETI) és una entitat independent sense afany de lucre creat l’any 1997 a Barcelona per l’Associació Comissionat de les Arts Audiovisuals de Barcelona Entre les prioritats de l’OETI hi ha la defensa dels drets dels més petits, un dels col·lectius més dèbils i que contínuament està exposat a les “pantalles”. Primer va ser la influència del cinema i la televisió però en els darrers anys s’ha ampliat a tots els mitjans audiovisuals que tenen al seu abast i a través dels quals reben molta informació i també influencia: televisió, videojocs, Internet, telèfons mòbils etc.

Quin objectiu tenen?

L’objectiu és aconseguir que els continguts de tots els mitjans audiovisuals dirigits a la infància i a la joventut tinguin uns continguts ètics, és a dir que siguin “informatius, educatius i entretinguts”.

Volen aconseguir que hi hagi “pantalles sanes”, donat que estan convençuts del rol que avui, més que mai, juguen els mitjans audiovisuals en l’educació, la formació i la creació de valors entre els més petits i els joves.

Què fan?

Observen, comparteixen, debaten, dialoguen i fan propostes. És per això que al llarg de l’any porten a terme diferents iniciatives amb les que proposen crear un marc de debat i discussió constant entorn la influència que tenen els audiovisuals entre els més joves. Volen treballar en les propostes de futur per aconseguir que els audiovisuals siguin transmissors de valors solidaris i educatius de manera que ens ajudin a créixer com a persones.

Aquesta entitat està suportada sobretot per Catalunya, ja que la Generalitat de Catalunya, Diputació i Ajuntament de Barcelona, UAB, UV, UVic, Universitat de Girona, TV3, La Caixa, etc. Ajuden a que aquesta entitat evolucioni, un motiu pel que hi ha tant suport és perquè va estar creada a Barcelona.

Personalment trobo que està molt bé aquesta entitat, ja que depenent de com eduquem als nens el país tindrà un bon o un mal futur. Crec que és molt important escollir el que els nens han de tenir com a valors a seguir a la vida i les coses que els poden perjudicar.

S’ha de mirar molt bé que allò que aprenguin sigui un be per ells i no un destorb.

Fòrum mundial de la TV infantil

Hem vist un vídeo de Guillermo Orozco titolat "Fòrum mundial de la televisió infantil" on es parlava d'aquests aspectes:

Pel simple fet de ser audiència ja hem adquirit les competències comunicatives necessàries?

•     És un aprenentatge
•     La imatge te un codi universal, però hi ha moltes maneres de veure, creiem veure pero li donem un significat a la imatge, però hi ha coses que no veiem a simple vista..(posició camera…etc).

Aspectes que cal considerar…

•     Fem el que fem en la casa te incidència en com i quant anem a interectuar amb altres tecnologies (Internet, TV…)
•     Així retintentarem els usos d’aquestes tecnologies
•     L’escola i la família han de treballar conjuntament, perquè són les institucions mes importants per a la formació dels nens, per a que tinguin una bona educació.
•     S’ha d’obligar als mitjans de comunicació de ser responsables perquè també tenen un gran efecte educatiu.
•     Tota producció és una representació.

L’educació:

•     Tot el que ve en imatge sempre és un complement per al professor a l’hora de parlar i explicar.
•     Tot el que es visual es de segona mà, i complementa al professor o un llibre de text.

Adaptació als mitjans de comunicació.

•     Alfabetització múltiple a l’escola
•     Permetre que tots treiem profit al major potencial de totes les tecnologies.
•     L’autodidcatisme no sempre és suficient, ens permet avançar però te també certs límits.
•     Les noves generacions tenen més facilitat a adaptarse a qualsevol canvi i a les noves tecnologies, tenen una ment més oberta a rebre informació i comunicar-se amb  diferents canals.