La veu i el discurs

Hem començat mirant un video de Georgina Cardona (actriu) i  Pep Poblet que l’espectacle es diu Maragall íntim. El dilluns 15 de novembre a les 7 de la tarda. Gratuïtament a la biblioteca Sagrada Família.

També hem parlat de la importància de la veu, i finalment sobre quina estructura ha de tenir un bon discurs, com fer la introducció, el nus i el desenllaç.

Coses a tenir en compte:

Com s’ha de fer l’activitat del POEMA?

·         Cercar i triar i seleccionar un poema o poesia en la qual ens sentim còmodes i volem transmetre alguna cosa

·         Entendre-ho del tot, a traves d’unes paraules, quina imatge constitueix

·         Memoritzar

S’han repartit els treballs de com parlar bé en públic,

Breu comentari dels punts importants del llibre COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Comunicació no verbal: 65% de l’atenció del públic.

Capten més l’atenció els elements extralingüístics que no pròpiament els missatges.  El missatge arriba mes si  hi ha una bona comunicació no verbal.

Això te a veure amb l’actitud, que aquesta es transmet amb gestos.
Transmetre seguretat, confiança i simpatia, és un punt molt important per a captar la bona atenció del públic.

Què és la veu per a nosaltres?

·         Suport de la comunicació, és el recurs més utilitzat per a comunicar-nos.

·         Expressió del ser. La veu és molt important, i per això s’ha de cuidar.

·         Eina de treball (vehicle i referent). La nostra veu per als infants és un sentit que els aporta molta informació, la nostra veu serà un referent i podrà mostrar sentiments.
Els infants estan molt més atents a la melodia que embolcalla la veu que no pas a allò que es diu.

·         La veu és un instrument fràgil. És recomanable evitar situacions que puguin espatllar la veu, com per exemple cridar.

·         S’ha de cuidar la posició del cos,  el tipus de perfil…ja que depenent de com tinguem el cos la veu sortirà més fàcilment i per tant no es forçarà el coll i s’evitaràn lesions.

·         Un gran llibre per millorar la veu: Gassull, C. Godall, P., Martorell, M. (2004) La veu, orientacions practiques. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.
Uns dels consells que ens diu aquest llibre són:
1. Seure bé a la cadira
2. No mastegar xiclet
3. Posar bé el coll

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA’N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT (introducció, nus i desenllaç)

Hem fet 3 exemples d’oradors i hem vist unes errades diferents.Cal pensar molt bé les primeres frases que direm, analitzar-ho molt bé i veure-ho des del diferents punts de vista, i memoritzar-les.

El principi i el final són moments de molta intensitat.

·         Introducció: en què es presenten el tema i els objectius
- Definició del tema
- Presentació d’objectius
- Presentació del guió
- Preguntes
- Lectua mental
- Documentació (dades recents)
- Afirmació provocadora
- Anècdota

·         Desenvolupament: en què transmeten les informacions en un cert ordre lògic

·         Conclusió: en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs
- Repetir la introducció
- Resumir els punts principals
- Invitació a l’acció
- Anunci d’un esdeveniment futur
- Apel·lar els sentiments

Finalment hem comentat com ha de ser la llengua del discurs expositiu:

·         Neutra, precisa i accessible

·         No influïda per a la prosa escrita o tècnica

·         Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes

·         Són necessaris:
- Connectors lògics que cohesionin el discurs
- Marcadors textuals

Aquesta sessió ha sigut de molta utilitat per a saber què s’ha de fer en un discurs i el que s’ha d’evitar i també com hem d’educar el nostre cos per a que la veu no es perjudiqui i surti d’una manera natural sense cap sobre-esforç del cos.