La computació en núvol (de l'anglès Cloud Computing) és una forma de computació que té els seus fonaments a Internet i que mitjançant la qual, els recursos compartits, programari i informació, es proporcionen a ordinadors i d'altres dispositius a la carta com a serveis. Es tracta d'un canvi de paradigma després del pas de mainframe a client-servidor que el van precedir en la dècada de 1980. Els detalls són transparents pels usuaris que ja no tenen necessitat de tenir coneixements tècnics, ni control sobre la infraestructura de tecnologia "en el núvol" que els dóna suport. La computació en núvol descriu un nou suplement, consum i model de prestació de serveis de TIC basats en Internet, i que generalment implica el subministrament dinàmicament escalable i molts cops virtualizada dels recursos com a servei a través d'Internet. És un subproducte i conseqüència de la facilitat d'accés als llocs remots de computació que ofereix Internet.
El concepte de la computació en núvol va començar en proveidors de serveis d'internet a gran escala com Google, Amazon... i d'altres que van construïr la seva pròpia infraestructura. D'entre tots ells va surgir una arquitectura: un sistema de recursos distribuïts horitzontalment, introduïts com a serveis virtuals de TI escalats masivament i fets anar com a recursos configurats. Aquest model d'arquitectura va ser inmortalitzat per George Gilder en el seu article a l'octubre del 2006 a la revista Wired amb el nom de "Les fàbriques de la informació".
Característiques
En general, els clients de la computació en núvol no són propietaris de la infraestructura física, sinó que paguen pel lloguer d'ús d'un proveïdor extern. Consumeixen recursos com a servei i paguen només pels recursos que utilitzen. Molts proveïdors de computació en núvol utilitzen el model de les indústries de subministraments, que és anàleg a com es consumeixen les formes tradicionals dels serveis públics (com ara l'electricitat), mentre d'altres ho facturen en la base de subscripció. Compartint aquests recursos entre molts clients, pot millorar les taxes d'utilització, així que els servidors no estan tan de temps en espera (lo que fa reduir les despeses de forma molt significativa mentre s'incrementa la velocitat de l'aplicació). Un efecte secundari d'aquest enfocament és que l'ús general de l'equip augmenta dramàticament, ja que els clients no tenen per que conèixer els límits de càrrega màxima. A més, "l'augment d'alta velocitat d'ample de banda" fa possible rebre la mateixa resposta dels temps que una infraestructura centralitzada en altres llocs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada