Aquest CMapTools conté tots els programes i eines utilitzades al llarg d'aquesta assignatura, GiTiC.
dimecres, 29 de desembre del 2010
Conclusions GITIC
Aquesta assignatura, sense cap dubte, ha estat la meva preferida.
Estic sempre amb l'ordinador, i tot i no saber l'existència dels programes utilitzats en aquesta assignatura, fins que s'han ensenyat a classe, he sabut mourem molt bé en tots els àmbits.
He trobat molt útils força eines i programes ensenyats, com per exemple el CMapTools, que no només l'he utilitzat per GiTiC, sinó també per COED, per preparar-me bé presentacions, i evidentment per territori.
Un altre eina molt útil és el Prezi, una forma molt original i fàcil de crear presentacions, en les que m'he sentit molt còmode creant-ne.
Les eines de google, trobo que són molt interessants però que no estan del tot desenvolupats, es a dir, crec que alguns són una mica complexes i això caldria canviar-ho.
Però a banda de tots aquests programes i eines, l'eina estrella per mi ha estat sens dubte el Bloc, i m'estic plantejant utilitzar-lo com a lloc on penjar-hi tots els apunts de les assignatures del quatrimestre que be, ja que les puc consultar sempre que vulgui, i com normalment prenc apunts amb ordinador, serà un lloc segur on guardar-los, ja que només els podré consultar jo i si passa algun problema amb l'ordinador se que els tinc allà.
Estic sempre amb l'ordinador, i tot i no saber l'existència dels programes utilitzats en aquesta assignatura, fins que s'han ensenyat a classe, he sabut mourem molt bé en tots els àmbits.
He trobat molt útils força eines i programes ensenyats, com per exemple el CMapTools, que no només l'he utilitzat per GiTiC, sinó també per COED, per preparar-me bé presentacions, i evidentment per territori.
Un altre eina molt útil és el Prezi, una forma molt original i fàcil de crear presentacions, en les que m'he sentit molt còmode creant-ne.
Les eines de google, trobo que són molt interessants però que no estan del tot desenvolupats, es a dir, crec que alguns són una mica complexes i això caldria canviar-ho.
Però a banda de tots aquests programes i eines, l'eina estrella per mi ha estat sens dubte el Bloc, i m'estic plantejant utilitzar-lo com a lloc on penjar-hi tots els apunts de les assignatures del quatrimestre que be, ja que les puc consultar sempre que vulgui, i com normalment prenc apunts amb ordinador, serà un lloc segur on guardar-los, ja que només els podré consultar jo i si passa algun problema amb l'ordinador se que els tinc allà.
Conclusions COED
Per finalitzar la part del bloc de COED, m’agradaria expressar, tot el que ha suposat per mi aquesta assignatura, esmentant també les tres entrades que m’hagin agradat més.
Aquesta assignatura, m’ha ajudat a perdre la por de sortir a davant de la classe a donar la meva opinió, o a presentar un treball. Però a més a més, ara a nivell més conceptual, m’ha ensenyat a fer-ho i a fer-ho bé.
Les coses que m'ha aportat no només em poden servir per la meva futura professió, com han fet a les altres assignatures, sinó que m’ha aportat més confiança amb mi mateixa alhora de parlar amb l’altre gent i a l’hora de tenir les idees mes clares.
Per finalitzar, m'agradaria comentar que l'activitat que més m'ha agradat ha estat la recitació del poema. Ja que m'encantava el poema que havia escollit, i tot i estar nerviosa abans de recitar-lo, un cop allà, davant de tothom vaig sentir-me molt còmode i amb ganes de repetir-ho les vegades que fes falta.
Resum vídeo Videojocs
Buscant informació sobre el vídeo, he trobat molt interessant aquest resum.
L'entrevista extreta del programa Xarxes de TVE i presentada per Eduardo Punset se centra en Marc Prensky. L'objectiu de l'entrevista és presentar quines han de ser les competències i habilitats que han d'adquirir els nens d'avui per accedir al mercat laboral del futur. D'aquí a uns anys el model d'ocupació estarà més centrat en l'especialització, en la flexibilitat d'horaris, els treballadors seran autònoms o independents (tipus freelance), es treballarà en xarxes distribuïdes i es valorarà l'experiència personal i professional.
L'ús dels videojocs sembla fonamental per aconseguir habilitats necessàries en el futur perquè potencien l'ús de la tecnologia i responen als reptes de la globalització que seran característiques de l'ocupació del futur. Mitjançant la interacció en els videojocs sembla possible ser polivalent i adaptar-se a diferents reptes, a ser compromesos, a treballar en equip, a tenir dots de lideratge, a gestionar l'estrès ia ser innovador. Totes aquestes qualitats seran molt valorades en el futur.
Totes aquestes qüestions es posen sobre la taula en aquesta entrevista realitzada per aquest gran divulgador que és Eduard Punset i que obté precises respostes de Marc Prensky. L'entrevista s'enriqueix amb altres reportatges, com la intervenció de Prensky al Global Education Forum i les valoracions i opinions d'altres experts.
El vídeo explica i detalla les característiques dels nadius digitals i dels immigrants digitals. Si els primers són els nostres fills els segons som els que hem anat utilitzant la tecnologia integrant-la en les nostres vides i fent ús d'ella en el treball i en el lleure. 'Educació haurà de evolucionar i adaptar-se per cridar l'atenció, la passió i l'interès dels nens i sobretot per motivar-los i també per aprofitar la seva tremenda capacitat d'aprenentatge com demostren quan es llancen a utilitzar, amb èxit, els videojocs en consoles o ordinadors .
Contingut de l'entrevista
INTRODUCCIÓ
Que l’educació necessita una revolució ningú ho dubta.
Les innovacions que viurà el mon educatiu, acabarà desmuntant tot el sistema educatiu que avui en dia forma els ciutadans en les escoles i instituts.
Seran eines valuoses per transmetre noves habilitats als joves. Ja que són els que verdaderament ho necessiten per arribar a la vida laboral i desenvolupar-se socialment en entorns canviants.
Marc, expert en l’educació del futur, un home trencador i creatiu en l’empresa de transformar les aules i els sistemes educatius actuals.
Els nens d’avui en dia, són diferents del que eren els grans ara, per això no hi ha cap mena de dubte que l’hem de transformar, hem de canviar el sistema educatiu. Un sistema educatiu no pot estar caducat per reproduir el passat, sinó que té que ser un sistema que permeti als nens del futur, aconseguir la feina que busquen, i que ara no troben.
Una de les coses que veurem en aquest programa és que per aconseguir això no fa falta demanar noves habilitats, noves competències, però si, conèixer els ordinadors i els videojocs molt millor del que coneixien la gent gran d’ara, i aprendre a treballar en equip sabent gestionar les emocions bàsiques i universals amb les que venim al món.
Entrevista
Marc Prensky, comença explicant que el que els hi crida l’atenció als adults, no és el que crida l’atenció als joves. Ell es centra en com els professors poden aconseguir que els seus alumnes estiguin més implicats en seu propi aprenentatge. En quin és el paper del professor en l’aula del segle XXI, i quina és la funció de la tecnologia en el procés d’aprenentatge del segle XXI.
Eduard: Ets famós per moltes coses, però una que la gent no oblidarà mai, és que un dia se’t va ocórrer dir que els ordinadors i els videojocs no són tant dolents com es diu.
Per què no ho expliques a la nostra audiència, por què estic segur que molts tenen sentiments negatius en relació els ordinadors i els videojocs.
Marc: El problema és que la majoria de la gent que pensa així, no és aficionat als videojocs. Per tant que no té cap coneixement directe, i simplement escolta el que diu la premsa. La premsa ha sigut nefasta, per què insisteixen en tot lo dolent que té i s’inventen una gran història dient per què és dolent. No escriuen sobre les coses positives, així, l’opinió pública, té una idea totalment oposada a la realitat. Creuen que els perills són grans i els beneficis escassos, però en realitat és el contrari.
Informació
Els videojocs són una forma de divertir-nos que ens proporciona alegria i plaer. Donen intensitat a la nostre vida, ens absorbeixen i enreden, per què ens impliquen apassionadament.
Els videojocs són conflicte, competició, reptes i oposició. Però tenen regles el qual ens proporciona estructura, disciplina, i uns objectius que ens doten de motivació. D’aquesta manera, sense adonar-nos-en ens presenta els resultats i les conseqüències dels nostres actes, ajudant-nos a aprendre, sense aprendre, per la pràctica i la repetició. La recompensa és passar de nivell.
Els videojocs són interactius, amb ells fem coses com ara: córrer, ballar, jugar a tenis..i a vegades ens ensenyen a cooperar amb ela altres que entren a formar part del nostre grup social. Ens ajuden a desenvolupar la nostre creativitats i enginy, amb proves per resoldre o amb problemes d’estratègia. I quan l’historia ens toca l’emoció, això ens garanteix que no oblidarem lo après.
Entrevista
Marc: Els que ara tenen trenta anys, i quan eren petits jugaven amb videojocs, sembla que són millors metges, millors professionals. Hi ha estudis que ho confirmen científicament.
Són millors músics, millors constructors de muntanyes russes, millors homes de negocis, millors empresaris,..i la raó és que els videojocs t’ensenyen a assumir riscos, a aprendre actuar a partir d’un feedback, a aprendre a trobar bones solucions,..aquest tipus de coses que després transmetem a totes les professions.
Eduard: Els que juguen amb ordinadors i videojocs, semblen reservats, em pregunto si d’alguna manera podem aprendre a coneixels millor. Dit d’una altre manera, si podem utilitzar els ordinadors i els videojocs per relacionar-nos millor amb ells.
Marc: És una cosa que durant molt temps no hem fet. Crec que va ser una oportunitat perduda, sempre ho he pensat.
Aconseguir que els pares i els fills juguin junts en el mateix joc, cada un amb diferents habilitats adaptades a la seva edat.
Comencem una mica amb la wii, els de Nintendo, van treure la wii amb un joc que puguessin jugar junts avis, pares, i fills.
Crec sincerament que tens tota la raó, és el què hauria de passar.
Informació
Imma Martín: Un dels avantatges dels videojocs, és que són atractius, i l’ imatge capta l’atenció del nen i de l’adult que va a jugar.
Els videojocs cada vegada són més realistes, les imatges i la qualitat és més bona. Fa més fàcil endinsar-se en un món imaginari i desenvolupar-te en ell.
Com que són divertits, agraden, i el repte que se’t planteja, tel poses al teu nivell, és a dir, tel personalitzes al teu gust, això fa que realment la capacitat de paciència o de tossuderia per resoldre un repte, s’incrementi molt més que en algun altre tipus joc més avorrit que els abandonaries abans.
També permeten la comunicació entre nens i nenes que estan lluny,que no es veuen i que per tant a vegades és l’única manera de jugar amb els altres, ja que avui en dia el nens els hi costa més poder-se trobar per jugar. El videojoc et permet un espai temps, on pots jugar amb altre gent encara que no els tinguis a prop.
Els nens es trobaran que just allò que estan aprenent al col·legi, és amb el que se’ls proposa jugar, però a més no jugar solament repetint activitats com ara els mini exercicis per dir-ho d’alguna manera, sinó que se’ls permet entrar en un món virtual a les illes de Naraba, a on se’ls posa una sèrie de missions, una sèrie de reptes, i per tal de superar aquests reptes has de saber una sèrie de coses. Si no les saps has de saber buscar aquella informació, a qui preguntar-ho, o sinó simplement has d’utilitzar una sèrie de competències per poder desenvolupar-les. Tot això ho has de fer amb els valors que diem sempre, civisme, solidaritat, d’entendre a l’altre, empatia, tolerància de paciència, comprensió. Tots aquests valors els has de posar en marxa per superar els reptes que se’t proposen en aquesta franja d’edats, de quatre a vuit anys.
El joc és una cosa una mica màgica. Quan un nen que juga interpreta o veu massa clar que tu, l’adult, vols intentar treure un benefici o un aprenentatge d’ aquell propi joc, el joc és com si desapareixes. El joc necessita que et sentis lliure, un marge d’error, col·locar-te en una posició psicològica on et sentis lliure per crear, i lliure per equivocar-te. En la mesura que veus que un ull t’està controlant, el joc es reprimeix.
Entrevista
Eduard: Hi ha una cosa, que tu li dius “els natius digitals” i “els immigrants digitals”. Vol dir que van néixer amb els videojocs?
Es calcula que aquests nens, passen més o menys 5.000 hores llegint al llarg de la seva vida, i potser unes 10.000 jugant amb videojocs.
La xifra de la nostra generació indica alguna cosa totalment diferents, veritat? Té això algun significat o suposa algun resultat concret per el nostre futur professional?
Marc: Bé, jo he fet aquests càlculs que són aproximats, però si que és veritat que les conseqüències són moltes.
Llegir comporta que hi hagi una història, una lògica, mentre que els videojocs ens parlen d’interacció, respostes ràpides, i resolució de problemes. És important que els pares entenguin això, un videojoc no és més que un gran problema que costa 50 euros.
Els nens, els hi agrada resoldre aquests problemes, s’ho passen bé. En canvi si aquests problemes se’ls i plantegessin al col·legi, els pares estarien encantats. Pot ser que els nens inverteixin mesos o una hora en resoldre el problema, però quan o aconsegueixen, els hauríem de felicitar, en ves de dir-los que deixin de jugar.
Informació
Alfonso Fernández: Un nen “natiu digital”, se’n diu del nen que ha crescut envoltat de certs elements tecnològics. Poden ser tant equips d’àudio, iphones, ordinadors portàtils..., tota aquesta tecnologia que per nosaltres ja és comú tant en les nostres coses com en el col·legi. En els nens d’avui en dia no els hi a suposat una nova incorporació, han nascut envoltats d’això.
Jo poso sempre un exemple, abans quan compraves un aparell electrònic, el primer que feies era treure el llibre d’instruccions i llegir-lo. Ara qualsevol alumne dels meus, treu qualsevol dispositiu electrònic d’una caixa, i automàticament el posa en marxa.
Bé, jo crec que la diferència principal en el que se’n diu un natiu digital, i una persona d’una altre generació anterior, és que s’ha incorporat en les tecnologies a la seva vida, posteriorment. Per això, aquella tecnologia, l’assumirà o la farà seva amb una major dificultat, per què és desconeguda i a més necessita crear la necessitat de donar-li ús, és a dir, nosaltres abans teníem un telèfon a casa, era l’únic telèfon que teníem, i a més estava enganxat a un cable. Quan van aparèixer els primers telèfons mòbils hi havia gent a favor, que creien que el necessitarien, i gent en contra. Avui la majoria de la població té un telèfon mòbil.
Abans et podies platejar si per la teva feina, utilitzaries un ordinador o no. Ara un percentatge molt gran de la població, utilitza els ordinadors. I ningú es pregunta si el necessita o no. S’han anat incorporant aquests mitjans a base de crear una necessitat prèvia. Això ha suposat un gran esforç perquè han necessitat un aprenentatge a posteriori per manejar aquests dispositius.
Els hi pregunten a uns estudiants, si podrien viure sense els aparella electrònics, i tots diuen que no, que ho necessiten per quedar amb els amics.
Entrevista
Eduard: Experiències diverses, comporten estructures cerebrals diferents? I que l’estructura cerebral d’alguna persona que ha crescut amb els videojocs, és diferent del que no ho ha fet?
Marc: Bé, sense cap mena de dubte, és veritat el que dius, però el que encara no sabem, és com i què significa. Fins avui, els coneixements que tenim sobre el cervell, són molt escassos en aquest camp. El que si que sabem, és que independentment de quines siguin les experiències viscudes, influeixen en el nostre cervell. Així com els músics tenen cerebels de major grandària, si repetim una cosa una i altre vegada, aquesta repetició, influirà en la capacitat de fer-ho.
Els aficionats als videojocs solen tenir més visió perifèrica, mostren una major concentració, una major concentració visual i potser tenen més habilitats per la resolució de problemes, no ho sabem.
Eduard: Es tendeix a dir que els “natius digitals” tenen varies pantalles, les de vídeo, les del telèfon, les de l’ordinador,... i que són incapaços de mantenir l’atenció, no saben concentrar-se en un únic problema. Què opines sobre aquesta opinió? És verdadera, és errònia? Per què passa?
Marc: No crec, penso que es pot donar diferents respostes a aquesta pregunta, crec que no és una pregunta fàcil.
En primer lloc, el més important per una persona jove, igual que per una persona gran, és l’atenció. La gent que presta atenció a moltes coses a la vegada, ha aprés a dividir la seva atenció, i per això comenten que no necessiten concentrar-se únicament amb una cosa, perquè ho poden fer igualment.
Hem portat a terme diferents experiments sobre aquest sentit, un de famós, és aquest. Hi ha uns nens que miren la Tv sols, es tracta de nens petits, i uns altres que també miren la Tv, però alhora estan davant d’un videojoc. Els nens que estan davant del videojoc, hi estan jugant, però igual que els altres, saben perfectament el que està passant a la Tv. Això és cert, per què la majoria de les coses no necessitem tota la nostra atenció. El que requereix tota la nostra atenció, és el temps o les urgències, per què es produeix una gran descàrrega d’adrenalina, i l’adrenalina ens exigeix que ens concentrem.
La majoria de gent, pot estar llegint varis llibres a la vegada, fent així diferents coses a la vegada. Pots estar pensar en diverses coses simultàniament, potser escoltar música, o pots conduir escoltant la radio, moltes coses.
El nostre cervell és molt poderós i crec que és una idea molt equivocada pensar que ens tenim que centrar únicament amb una cosa.
En una escola tradicional, les coses eren molt més uniformes, molt més dirigides i pautades des del principi del dia, fina al final. L’ incorporació de la tecnologia, el que ha permès, ha estat una atenció a la diversitat enorme, en l’aprenentatge dins l’aula, de tal manera que pots tenir un alumne o un grup d’alumnes realitzant una activitat, i un altre grup, realitzant-ne una altre. Fent així que cada un estigui aprenent una cosa diferent en aquell moment.
La tecnologia ens ajuda a saber cooperar amb els demés, a accedir a la informació, a realitzar les teves pròpies presentacions, els teus propis dissenys, o bé ens serveix de suport per aprendre idiomes o llegir.
La tecnologia és part del nostre món i del món del treball. Per això, l’educació té que adaptar-se a les necessitats futures d’aquests alumnes.
Els alumnes pensen que si no saps utilitzar un ordinador, poques coses podràs fer. Pots aprendre a fer-lo servir i les diferents opcions que tens amb Internet i amb l’ordinador.
És evident que existeixen riscos per això l’alumne té que aprendre a responsabilitzar-se del seu propi aprenentatge, de les seves limitacions i els seus punts forts així com problemes que tenen aquests i altres tecnologies.
Informació
Jordi Ros: Podríem estar parlant de perills que hi ha a Internet, perilla a la hora de mostrar dades personals o la teva intimitat, perills alhora que també aquest Internet et faci perdre la visió de la realitat. Per això, el que tenim que ensenyar als nens, per què Internet no desapareixerà, és ensenyar a adaptar-los i a utilitzar-ho adequadament.
El canvi que està demanant l’educació ha de ser realista, adaptat al moment actual.
Alfonso Fernández: Necessitem pensar en un canvi amb el sentit de crear un nou projecte pedagògic diferent que ens permeti l’aplicació de la tecnologia en aquesta ensenyança individualitzada. En aquesta aparició de noves emocions, en el treball de les intel·ligències múltiples, no podem treballar amb un mètode del segle XIX en aules del segle XX. El gran repte és format i preparar els nostres alumnes, probablement per professions que encara no coneixem.
Entrevista
Eduard: Vas escriure alguna cosa com..un estudiant que no prestava atenció, no era un problema de dèficit d’atenció, sinó que simplement que l’estudiant no escultava. Què volies dir exactament?
Marc: No és que els nens no puguin prestar atenció, sinó que la gent s’equivoca quan els culpa de no ser capaços d’estar atents durant una bona estona. El que passa és que els nens decideixen no prestar atenció.
Si reuneixes un grup de nens que tu creus que els costa estar atents a l’escola, i en canvi els col·loques davant d’una pel·lícula que els hi interessi durant tres hores, la miraran i estaran atentes durant les tres hores. Passa el mateix que en un videojoc o en qualsevol cosa que els resulti atractiu. Però els costa estar atents quan es tracta d’aprendre de la manera tradicional.
Molts nois diuen que quan van al col·legi i entren a l’edifici, han de desaccelerar, i no es refereixen als aparella que porten, sinó al cervell. És a dir que poden fer coses molt més poderoses a fora del col·legi que a dins.
Porten amb ells eines molt potents, volen que la seva educació els permeti no només utilitzar aquelles eines sinó fer-ho de veritat, alguna cosa molt diferent del que escoltem a dir sobre que és important amb educació.
Els nens el que volen és tenir poder, des de poder influir en els resultats d’un programa, fins a poder votar, sabent que poden influir en la política d’un país.
Eduard: Com és possible que els nens estiguin tantes hores amb els videojocs i jugant amb l’ordinador?, és perquè obtenen alguna cosa a canvi? Estan immensos en el flux, que diuen els psicòlegs? És per què els hi agrada la interacció social? Per què és el que més els hi agrada?
Marc: Per què és la època en la que vivim. Un amic meu acostumava a dir que tens que viure el teu temps, i vivim en una era de pantalles. Avui en dia moltes de les coses que els interessa, succeeixen en pantalles, grans o petites.
Va haver un temps que la gent es queixava per què els nens es posaven a llegir llibres i no aixecaven la vista. Per què passaven els dies entre llibres, es preguntaven. Ara a la gent li encantaria tornar a aquella època.
Jo crec que és normal que es passin tantes hores jugant a videojocs ja que és on radica l’acció. És en les pantalles on estan succeint les coses interessants en els nostres dies. Per això penso que és normal que els nens mirin al seu voltant i vagin el que és interessant.
El deure de les escoles, segons la meva opinió, és motivar als nens. Aquest és el motiu pel qual no desapareixen els professors, és la raó per la que no perdran la seva feina, ja que molts els preocupa. El seu treball és donar-los llum.
Tenen els nostres fills trastorn per dèficit d’atenció? Els nens diuen que ells no tenen dèficit d’atenció, simplement que no escoltaven. Els irritem, fan comèdia, es pugen per les parets. Pensem que alguna cosa va malament però l’única cosa que hi ha negativa, és que no em despertat el seu interès. I com ho fem? Com encenem els llums per aquests nens? Jo crec que la millor forma, és amb allò que els apassiona, i crec que així tota la mala premsa entorn els nostres fills, la veurem amb uns altres ulls.
Us donaré una nova metàfora:
Els nens coets, van ràpid, es llencen a llocs desconeguts, difícils de controlar, necessiten ser programats adequadament, combustible adequat, bons pilots, i potser necessiten alguns retocs durant el viatge, però tenen un enorme potencial. Tots els nens el tenen, i és el que em de descobrir.
El que més m’agrada d’aquesta metàfora, és que si els estudiants són coets especials. En que és converteixen els educadors? En especialistes en coets. És més difícil fer de mestre que de científic, per què els coets segueixen les lleis de la física i els nens no.
Les eines estan canviant. Els professors són una eina per educar els nostres fills, però em de ser eines del segle XXI.
La nostra funció està canviant per què no només els hem de preparar per els exàmens, sinó que els em de preparar per un futur desconegut. No només em de preparar els nostres alumnes per què es graduïn i vagin a la universitat. Tenim que ajudar-los a descobrir les seves passions. Hem d’ensenyar-los a viure en el món del futur, on la majoria de la informació no es transmetrà per escrit. Hem de deixar de ser el professor, el controlador, el director de l’aula, per ser l’entrenador, el guia i el company.
DESCOBRIMENTS
Amb aquesta entrevista hem descobert que poden transformar l’estructura cerebral dels joves mitjançant una nova educació, sempre i quan ho fem abans que el nen arribi als vuit anys, ja que després ja seria quasi impossible.
dimarts, 28 de desembre del 2010
Videojocs
Despres d'haver mirat el vídeo del bloc de GITIC, que ens parla dels videojocs, he pogut observar que parla de tres apartats: les persones, els videojocs i l'educació.
A partir d'això he elaborat un CMapTools de cada apartat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)